ATENEU

El dia 27 de febrer, vam tenir la oportunitat d'anar a l'Ateneu de noubarris. 

L'ateneu popular, és un espai sociocultural públic que funcionsa segons el model de gestió comunitària. El seu projecte, es basa en la intervenció social a travès de la cultura, la promoció i la formació del circ i les arts parateatrals. 

En l'excurció, primer vam estar fent una petita visita guiada acompanyada d'una explicació historica i actual en relació a l'Ataneu i de les funcions que desenvolupa. Seguidament, vam fer una petita activitat de circ molt interessant. 

Em va semblar molt interessant ja que l'ateneu neix de la necessitat veïnal de tenir un espai per a lluitar per a la transformació social a través de la cultura, i aquest espai es va aconseguir en una antiga fàbrica d'asfalt. 

Es basen en la participació i treballen a partir de diverses comissions les quals es reuneixen setmanalament per tal de poder treballar-ho tot. També es generen grups de treball i assembleas com a sobirania de l'ataneu. 

Els valors segons els quals treballen són:

• Accès a la cultura
• Democràcia directa
• transperència
• Autonomia
• Territori
• Inconformisme i creativitat

Segons José Antonio Abreu en l'art social i transformador, defineix l’art popular com que està íntimament relacionat amb un context social i cultural específic i amb la comunitat en què es desenvolupa. Es pot dir que, a l’art popular, l’artista no és tant el que destaca per la seva originalitat o geni. L’artista es defineix per la creació d’un producte artístic rellevant per a la comunitat a la qual va dirigida, és a dir, expressa artísticament una idea col·lectiva. La funció social de l’art adquireix importància, ja que la seva producció podria afavorir accions per canviar les situacions descrites simbòlicament pel mateix. L’artista no és un individu il·luminat. La capacitat creativa pertany a una comunitat, a un grup amb visions i talents diferents que comparteixen el mateix context social on viuen les mateixes riqueses i mancances

Es veu relacionat amb l'ateneu de noubarris ja que com he dit, neix de la necessitat veinal, per tant, és fruit d'un context social i comunitàri concret. 

El circ, no deixa de ser una eina més de transformació, és una disciplina de l'art. "El circ com a eina educativa transforma a la persona i la persona com a motor autònom transforma a la societat" Antonio Alcantara. 

També podem entendre el circ social com: "L'equilibri entre dos disciplines: Les arts del circ, enriquides amb les ciències social, orgnaitzades en una metodologia atractiva i innovadora que permet intervenir amb joves en risc social. Aquesta formula ofereix un espai on és possible experimentar exercicis de circ de risc, sota una plataforma de seguretat, on s'estimulen habilitats per a generar relacions positives: la capacitat d'escolta, la tolerància, la tenacitat, la solució de conflictes, la creació col·lectiva, entre d'altres; a més a més d'enfortir una estructura de valors per a la vida familiar i social: l'amistat, el respecte, la perseverancia, la cooperació, el treball en equip, la creativitat, la responsabilitat, etc." (Hernández, 2008:61).

El problema, és que des de les polítiques públiques, no es vetlla per aquest tipus d'educació. A travès de la comunitat veïnal, es pot ensenyar un component polític i social molt fort. 

Amb l'ateneu es dona veu a les persones que lluiten per a una transformació social a travès d'una disciplina de l'art com el circ.